Verbs irregulars en anglès: El verb To Be

verb en anglès to bé

Després d’haver llegit el nostre article anterior, verbs irregulars en anglès: part 1, segur que ja domineu perfectament els verbs irregulars en anglès. Encara que dins de l’explicació dels verbs irregulars faltava un dels més importants i diferents alhora. M’estic referint al verb irregular To Be. Aquest gran desconegut del qual tots hem sentit a parlar alguna vegada en la nostra vida i el que, de vegades, ens costa tant entendre.

Què necessito saber per poder conjugar el verb irregular “to be” en anglès en una frase positiva o afirmativa ?

Igual que quan conjuguem qualsevol verb irregular en anglès, necessitarem:

  1. És absolutament necessari utilitzar el pronom personal o subjecte de l’oració abans de conjugar el verb to be.
  2. Pronom personal? Ens referim a I, you, he, she, it , we, you o they.
  3. Subjecte o pronom personal? En el cas que utilitzem el nom de la persona o lloc no fa falta utilitzar el pronom personal.
  4. A partir d’aquí, què faig? En la següent explicació entendreu com conjugar el verb To Be.

SERVEISa

Català

Anglès

Verb en infinitiu: Ser

Pretèrit imperfet d’indicatiu

Ser

Passat simple

SERVEISa

Jo eraJo estava
Tu erasEres
Ell eraTenen estava
Ella va serElla va ser
( Això/Allò era) *Va ser
Nosaltres éremEstàvem
Vosaltres éreuEres
Ells erenEren

SERVEISa

SERVEISa

Català

Anglès

Verb en infinitiu: Ser

Pretèrit imperfet d’indicatiu

SERVEISa

Ser

Passat simple

SERVEISa

Jo estavaJo estava
Tu estavesEres
Ell estavaTenen estava
Ella estavaElla va ser
(Això/Allò estava) *Va ser
Nosaltres estàvemEstàvem
Vosaltres estàveuEres
Ells estavenEren

SERVEISa

Com haureu pogut comprovar el verb To Be és completament diferent de la resta de verbs per diversos motius. Primerament té dos significats: ser i estar, i és l’únic verb en anglès que depenent del subjecte es conjugarà d’una manera o una altra.

Per què existeix was i were?

L’anglès, igual que el català i altres idiomes, tenia diferents morfemes verbals depenent del temps i el subjecte. És a dir, quan es conjugava un verb, depenent de la persona tenia una terminació o una altra. Però va haver-hi un canvi considerable o substancial dins del mateix idioma i va fer que gairebé tots els morfemes verbals desapareguessin, exceptuant el verb To Be.
És per aquest motiu que el verb ser o estar és diferent de tots els altres verbs siguin regulars o irregulars.

És l’única diferència que existeix?

No, no és l’única. A l’hora de negar o fer preguntes el verb To Be sempre funcionarà diferent de qualsevol altre verb. Per què? És a causa que va mantenir morfemes verbals? No és solament per mantenir els morfemes verbals sinó perquè és un verb lèxic i/o auxiliar.

Què és un verb lèxic o un verb auxiliar?

Un verb lèxic és un verb amb significat propi. En canvi, un verb auxiliar és un de suport o ajuda al verb principal. Per aquest motiu, en negar o fer una pregunta funcionarà diferent.

Com puc negar el verb To be en passat?

A continuació podreu veure com negar el verb To Be en passat.

Català

Anglès

Verb en infinitiu: Ser/Estar

Pretèrit imperfet d’indicatiu

Ser

Passat simple

SERVEISa

Jo no estava/eraJo no estava
Tu no estaves/eresQue no estaven
Ell no estava/eraNo va ser
Ella no estava/eraElla no era
(Això/Allò no estava/era ) *No va ser
Nosaltres no estàvem/éremNo estàvem
Vosaltres no estàveu/ereuQue no van
Ells no estaven/erenNo estaven

SERVEISa

Com haureu pogut comprovar, per negar el verb To Be en passat només necessiteu el negatiu not. Es pot utilitzar tant en la forma abreujada wasn’t , weren’t com en la seva forma completa was not, were not.

Com fer preguntes amb el verb To Be en passat?

És summament fàcil. Invertirem la posició del verb To be i la del subjecte. Vegem el següent requadre.

Català

Anglès

Verb en infinitiu: Ser/Estar

Pretèrit imperfet d’indicatiu

Ser

Passat simple

SERVEISa

Jo estava/era …?Era...?
Tu estaves/eres…..?Era...?
Ell estava/era …..?Va ser ell...?
Ella estava/era…..?Va ser ella...?
(Això/Allò estava/era…? ) *Era...?
Nosaltres estàvem/érem…?Érem...?
Vosaltres estàveu/éreu…?Era...?
Ells estavenn/eren…?Eren...?

SERVEISa

Això és tot? Doncs sí. Simplement recordar-vos que depenent del context, el verb To be significarà ser o estar. Ara entendreu perquè us comentava a la introducció d’aquest article que el verb To Be era un gran desconegut però que alhora és un dels verbs irregulars més importants i fàcils alhora.

Els comentaris estan tancats.